dijous, 18 de juny del 2009

INTRODUCCIÓ A LA CRONOLOGIA DEL PROCÈS REMENÇA.


Després d´obtenir una gran quantitat de dades sobre la vida i costum de les comunitats remences, tot investigant especialment les successives etapes en la senyoria feudal d´Hostoles, hem pensat en la conveniència d´ordenar cronològicament el procés a fi que el lector pugui apreciar, en tota la seva intensitat, la successiva i acumulativa successió d'etapes que operaren baix l'estricte règim de la dura opressió.
El període que fa al cas comença a inicis del segle XI amb la revolució feudal i no acaba fins al XV, quan la Sentència Arbitral de Guadalupe abolí la servitud personal, els mals usos i altres prestacions que afectaven la dignitat de la pagesia de remença com a persones i, com diu el mateix monarca Ferran II "...atendido que los dichos malos usos por muchos y diversos abusos que dellos se han seguido, contienen evidente iniquidad, los quales sin gran pecado i cargo de conscéncia no se podrian por Nos tolerar... ".
La nostra posició es clara al respecte i es limita a observar en detall les disposicions que, d'una manera o altre, afectaven directa i greument els remences.

Si observem el llarg període de Pau i Treva que s'implantaren des del temps de l'abat Oliva, a fi de protegir les parts febles de la societat de les violències de la revolta feudal (1020-1060), -que va derivar, baix la pressió de la senyoria laica i eclesiàstica, en la reducció de la protecció a molts pagesos durant els segles XII i XIII-, observem diverses Constitucions de pau i Treva d'aquests segles que, en tractar de la protecció dels viatgers i les seves possessions en els camins, n'exceptuen els pagesos asservits "exceptis propis hominibus cuius dominus in camino capre liceat". Per tant, el senyor podia capturar el pagès, home propi seu, que s'escapava de la senyoria, sense infringir la Pau i Treva.

Ens va preocupar, i molt, la gran acumulació que originaren aquests reculls legislatius sobre el fet remença. Fins 1202, la gran majoria dels masos estaven sotmesos a la servitud de la gleva, la redempció personal i els mals usos. Des d'aquella data endavant s'acumularia l'incomprensible "dret de maltractar", que posaria els senyors contra els seus homes propis i els permetia el seu maltractament físic, l'empresonament sense judici i la confiscació dels seus béns. Aquesta disposició inèdita i execrable fou atorgada per Pere I a les Corts de Cervera, amb l'assistència, entre altres magnats, dels arquebisbes de Tarragona i Narbona.

En aquest procés veurem, entre altres circumstàncies, com l'Església prohibí la presa d'ordres sagrades pels remences ni que aquests poguessin rebre la protecció dels oficials reials.

En definitiva, hem procurat insistir en aquells temes que perjudicaren clarament els remences, fins que el viratges clarament favorables dels monarques en els segle XV, els van permetre constituir el seu sindicat, de gran benefici per la seva solidaritat comunitària i de gran utilitat en les guerres de 1462 i 1484.