diumenge, 19 de maig de 2013

ELS CONTRACTES DE COMANDA I DIPÒSIT AL MÓN RURAL. LA VALL D’HOSTOLES AL 1er TERÇ DEL SEGLE XIV.


En un repàs als llibres de la Notaria de la Vall d’Hostoles de l’Arxiu comarcal d’Olot (de fet, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa), ens va cridar l’atenció el trasllat de nombrosos contractes mercantils, especialment els definits com de comanda i dipòsit, tan característics del món medieval. Són molt abundants en els primers decennis del segle XIV, una etapa crítica, on el poblament arribà al punt àlgid i la manca de terres cultivables es comença a fer sentir. També són els anys on es covaren funestos esdeveniments com foren les fams i les pandèmies de pesta negra  que assolarien la població europea des dels anys 1348-1349.


Paller de falgueres en un mas de Cogolls. 1960
La Vall d’Hostoles no en fou cap excepció. 2/3 de la nombrosa població d’aquella època seria afectada  per fam i pestes i els seus masos serien abandonats, per sempre en molts casos. Diuen les cròniques de l’època que 1333 fou lo mal any primer; un any calamitós de males collites, pedregades i plagues de llagosta que condemnaren la població rural a tota mena de penúries que culminarien amb les fams.
Durant els decennis anteriors, el creixement de la població a la Vall havia estat de tanta magnitud  que molts pagesos es veien forçats a fer segregacions dels seus masos a fi de donar terres  als fills. Els límits de la Vall ja era insuficient per alimentar la població i això ens ha portat a pensar que el desenvolupament dels contractes de comanda i dipòsit cercaven noves activitats a fi de completar els migrats recursos de la vida diària.

El contracte de comanda era una de les formes més esteses de relació comercial entre els segles XIII i XV. Era un contracte entre dues parts; un soci capitalista –el comandant- aportava els diners o la mercaderia, mentre l’altra part –el comandatari- hi posava la feina. Els guanys, exclòs el capital, es repartien, generalment, en la proporció de ¾ i ¼ per a l’un i l’altre. La durada era limitada, relacionada amb el temps necessari per a l’operació i gairebé mai de més d’un any.  

La introducció  d’aquests contractes a la Vall d’Hostoles signifiquen un avanç en l’aspecte mercantil i comercial, perquè estaven basats en el crèdit. Eren freqüents a les ciutats i vil·les i, potser, menys en el món rural. La introducció de les notaris en la segona meitat del segle XIII pot haver ajudat al seu desenvolupament. Als registres notarials de la Vall hem pogut  més de cent documents d’aquesta forma de contracte que representa una forma de cercar feina mitjançant formes de producció que ja no són les tradicionals activitats agrícoles i ramaderes que, en molts casos, ja es mostraven insuficients. En molts casos hom palesa un estat de penúria que es vol resoldre amb activitats que donaven uns petits ingressos o, senzillament, adquisició de crèdits per saldar deutes,  salvant les restrictives normes eclesiàstiques sobre aquesta qüestió. Al mateix temps, donen evidències d’un incipient capitalisme local, on el paper dels clergues no era gens menyspreable.

Aquests resums (regests) ens permeten copsar la importància i diversitat d’aquests contractes i crèdits per a l’economia de la Vall;


Any 1309. Bernat de Colldoria, la seva esposa Graida i el seu fill tenen en comanda i dipòsit de Bernat, capellà de Sant Feliu de Pallerols, un import de deu lliures barceloneses de tern.  (ACO 57/19 v).



Any 1314. Guillem d’Estanyol devall, de la parròquia de Cogolls, la seva esposa Dolça i el seu fill Pere, confessen tenir en comanda i dipòsit de Pere de Salaveteri, clergue de sant Iscle de Colltort, cent sous barcelonesos de tern i prometen complir les normes de la comanda. (ACO 59/34).



Any 1332. Bernat de Terrats, de la parròquia de Cogolls, reconeix que te en comanda i dipòsit de Pere Jover de Nespleda, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, dos quarteres d’oli bo, sec i net, a la mesura d’Hostoles.  (ACO 61/30).



Any 1326. Bernat Soler, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols i la seva esposa Gueraula, reconeixen tenir i haver rebut en comanda i dipòsit de Berenguer de Viladecans, habitant del poble nou de Sant Feliu de Pallerols, set porcs, entre porcs i truges, divuit ovelles amb dos moltons, tres “vasa vinasa” i quatre sesters de vi. Prometen complir les condicions de la comanda i obliguen els seus bens.  (ACO 59/50).



Any 1326. Berenguer de Carrera, teixidor i habitant del Poble nou de Sant Feliu de Pallerols, reconeix que ha rebut i té en comanda i dipòsit de Bernat d’Olleda, diaca de Sant Feliu, 50 sous barcelonesos de tern.  (ACO 59/34).   



Any 1326. A. de Carrera, fill de A. de Carrera, tots dos de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols reconeix que tenen conjuntament 100 sous barcelonesos de tern  i prometen deliberar en pau, en nom de la comanda i dipòsit, per espai d’uns mesos. (ACO  59/60).



Any 1327. Ramon de Claposa, P. de Bosqueró junior i Pere de Boixeda, tots de la parròquia de Les Planes, tenen i han rebut en comanda i dipòsit de A. de Carrera, senior, de Sant Feliu de Pallerols, cent sous barcelonesos de tern.  (ACO 59/91).



Any 1327. A. de Novel i Guillem Puig, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, reconeixen tenir i haver rebut en comanda i dipòsit de Simó de Cros, de la cellera de Les Planes, deu quarteres de blat bo, pulcre i sec. (ACO 59/109).



Any 1328. Ramon de Sayols, P. de Casalprim, Berenguer d’Alguer, P. de Savenc i P. de Sala, tots de la parròquia de Sant Iscle de Colltort, i Guillem d’Aiguavella, de Sant Feliu de Pallerols, reconeixen tenir i haver rebut en comanda i dipòsit de Ramon de Salice, clergue del monestir d’Amer, vuitanta lliures de Barcelona (1.600 sous).  (ACO 59/92).



Any 1328. Pere de Bosquerons, la seva esposa Elisenda i la mare Gueraula, de Les Planes, confessen haver rebut en comanda i dipòsit de Bernat Caselles, de la parròquia de Sant Julià de Cabrera quatre copes i mitja d’oli bo, pulcre i net i vuit quarteres de melca, a mesura del monestir d’Amer.  (ACO 59/19).



Any 1329. Bernat de Llongafullia i Brunissenda, la seva esposa, reconeixen tenir en comanda i dipòsit de B. de Olleda, diaca de Sant Feliu de Pallerols, 26 sous barcelonesos i quatre quarteres d’aglans a mesura de la Vall d’Hostoles. (ACO 60/39).



Any 1329. Dalmau de Vilar, Simó de Mas, P. de Malengròs i P. de Masdevall, de Sant Feliu de Pallerols i B. De Curtils, B. Cudina, B. de Pla i A. de Pera de la parròquia de Sant Miquel de Pineda, tenen en comú, en comanda i dipòsit de A, de Carrera, major de Sant Feliu de Pallerols, 200 sous barcelonesos de tern (ACO 61/31v).


 

Any 1329. Bernat des Cornut, de la parròquia de Cogolls, A, de Condomina de nespeda de Sant Feliu de Pallerols, tenen en comú, en comanda i dipòsit de A. de Carrera, menor, de Sant Feliu de Pallerols, 2 quarteres de forment bo, sec i net a mesura d’Hostoles (ACO. 60/85).



Any 1330. A. de Rovira de Bas reconeix tenir en comanda i dipòsit de Berenguer de Farnòs, de Sant Cristòfol de les Planes, una truja de pel pich i quatre pocquets que els tindrà a la seva comoditat (ACO 60/55).



Any 1330. A, de Codalets, la seva esposa Elisenda i el seu fill, de la parròquia de Sant Pere Sacosta, tenen en comanda i dipòsit de A, de Llor, clergue de les Encies, cinquata sous barcelonesos de tern (ACO 60/67).



Any 1332. Guillema Sesquer, de Sant Feliu de Pallerols reconeix tenir en comanda i dipòsit amb Bartomeu, ei seus espòs, la meitat d’una vaca de pèl negre, dos “vasa vinaria” i altres materials (ACO 61/6).



Any 1332. Guillem de Colldoria i A. de Maspedròs, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, tenen en comanda i dipòsit de Simó de Cos, de la parròquia de les Planes quatre quarteres de blat i dues quarteres de falgueres, tot a la mesura de Vall d’Hostoles. Obliguen els seus béns i prometen deliberar segons costum (ACO 61/73v).



Any 1332. P. de Puigvert, donzell de la parròquia de Sant Iscle de Colltort, reconeix tenir en comanda i dipòsit de Guillem, fill de G. de Arbosset, de la parròquia de Santa Maria de les Encies, deu quarteres de blat, bo, sec i net a mesura de Amer i promet complir les normes de la comanda (ACO 61/19).



Any 1332. P. de Prat de les Planes i R. Clusella de les Encies reconeixen a Pere de Sant Aniol que tenen en comanda i dipòsit 25 sous de Barcelona i sis setzens de forment a mesura de la Vall d’Hostoles (ACO 61/17v).




Any 1332. G. de Colldoria, de la parròquia de Sant Feliu de Pallerols, reconeix tenir en comanda i dipòsit de Barenguer de Carrera, de Sant Feliu de Pallerols, dues quarteres d’aglans bones, seques i netes, a mesura de la Vall d’Hostoles (ACO 61/48).   




Cap comentari: